No crec que a ningú li hagi agradat el Mallorca d’ahir a Cornellà. Si els bons resultats solen tapar el mal ambient que es pugui produir en el vestidor –cas Dani Rodríguez, per exemple—el partit, i sobretot la derrota afegeixen més foc. Sembla que darrerament hi ha poca fluïdesa entre els jugadors i el cos tècnic i fins i tot es parla de petits clans. És evident que el joc de l’equip i ara la classificació no ajuden gens a la feina que ha de fer Jagoba Arrasate. Amb la derrota d’ahir el tècnic no surt gens ben parat
Si fa unes setmanes alabàvem les bones actuacions de Leo Román, dues accions molt desafortunades del porter eivissenc a la primera part, provocàren que l’equip estigués a punt d’enfilàr el túnel de vestidors amb dos gols en contra. Però el marcador assenyalava un dos a un gràcies al penal transformat per Muriqi, com a mínim rigorós. Però és veu que enguany la pell dels àrbitres és molt fina i Hernández Hernández no va dubtar en assenyalar el punt fatídic i pocs minuts després expulsar el golejador Pere Milla per haver-lo insultat.
Un bon avís per als jugadors que convé mantenguin la boca tancada. Les coses semblava que es posaven de cara per als mallorquinistes jugant davant l’Espanyol en inferioritat numèrica. Però els “pericos” hi posaren més ànima i, tot i encaixar el segon gol de Muriqi, saberen mantenir la personalitat i cercar el seu moment.
Una altra entrada a destemps de Raíllo, dins l’àrea, va tirar per terra tota possibilitat d’empatar. I aquí és quan entra la màxima: si vas a cercar l’empat, el més normal es que perdis, encara que sigui contra deu. En tot cas el Mallorca mostrà una alarmant falta de idees ofensives i tot i xutar entre els tres pals moltes vegades, no va bastar per desequilibrar un marcador que des del minut 65 semblava possible. Però si un equip camina enlloc de córrer –l’Espanyol ho va fer més—el normal és que acabi deixant-se els tres punts.
